La música es pot emprar per expressar diverses emocions i sentiments. I moltes vegades quan és alegre i festiva és classificada de superficial. Si és música sense fonament, pretén ser festiva i això desacredita la música alegre en general. Amb aquest disc, Still flyn', presenten una festa quasi constant sense per això concedir a la insubstancialitat. 

Comencen amb uns ritmes regee amb "Never Gonna touch the ground" i amb la reiterativa "Following the itinerary". I després d'aquest inici poc prometedor es destapen amb "Forever dudes" i amb la divertida "Good thing it's a ghost town around here". Unes cançons més, fins arribar a "Dead memory man", molt destacable, juntament amb la última "Aerosmith take me".

Hi ha una llarga llista de grups que actualment fan música experimental lliure, caòtica i que dirigeixen els seus esforços a crear anti-estructures, en el sentit que volen rompre els patrons i les conveniències de les cançons habituals: Animal Collective, Dodos, High Places, Deerhoof, etc. Micachu també està en aquesta llista.I per a mi, en primera posició. Podríem dir que Animal Collective i Micachu prenen les mateixes drogues, però Animal Collective es passa de rosca mentre Micachu manté la suficient serenor. No abusen de la repetició fins a la desesperació i conserven la referència rítmica.

A més, a totes les cançons es mouen entre el bé i el notable. Potser algú trobarà a faltar un hit, o una peça a partir de la qual introduir-se en aquest estil. Les meves candidates són "Eat Your Heart", "Curly Teeth" o "Golden Phone".