|
Altres músiques
|
|
Escrit per Goussat
|
|
diumenge, 31 de maig de 2009 15:18 |
|
Curiosa música la d'aquest grup que fa cumbia surfera bastant instrumental. Tenen el seu punt de psicodèlia a la vegada que rememoren les bandes sonores de les pel·lícules de l'Oest. Sempre ben rítmics, divertits i ballables, l'efecte que produeixen és de patxanga, en el bon sentit de la paraula. Totes les cançons són remarcables com "Sonido amazonico", "Primavera en la selva", "Tres pasejeros", "El borrachito", "Un shipibo en España", "La cumbia del zapatero", "Yo no fui". I que consti que totes les altres són també destacables. Donat que la cumbia no és l'estil més seguit mundialment, aquest grup és la reivindicació d'aquest gènere i demostren que fugint del populisme fàcil, però sense renunciar a la immediatesa es pot aconseguir molt bona música. |
|
|
Altres músiques
|
|
Escrit per Goussat
|
|
diumenge, 21 de desembre de 2008 15:27 |
Zuco 103 és un grup format per dos belgues i una brasilera, que és qui canta. Podrien passar perfectament per un grup totalment brasiler ja que el seu estil és un gènere així com electrosamba, o acid jazz sambero o trip-samba i les lletres en portugués.
La gran majoria dels ritmes són ben animats, a vegades fan exactament samba com a "The same way" o a "Cria" i a vegades acid jazz ballable com a "She" o "Fulero". També hi ha moments més intimistes com a "Pororoca" o "Madrugada", sempre més tedioses, excepte lla que tanca el disc, "Volta", romanticota. "Begrimed" és algo diferent amb un ritme més trencat.
Però hem de arribar quasi al final per gaudir de la cançó que guanya per golejada, l'esplèndida "Espero"; és la que té el ritme més accelerat, la més ballable, de les més càlides. Per oblidar-se del diable de la vida diària i escoltar, moure's, somriure ...
Zuco 103 és un grup alegre, festero i musicalment ric. Visca Brasil!! (i Bèlgica)
|
|
Altres músiques
|
|
Escrit per Goussat
|
|
diumenge, 14 de desembre de 2008 16:04 |
Música popular brasilera, bossa nova, samba i jazz.
Na Mariana Aydar té una veu espectacular, de xorro potent; en ocasions ens desperta de la suavitat amb algun crit agut (innecessari?), especialment a "ze do caroco", la més llarga i, probablement la més convencional del disc. Els ritmes, en general, són agradables i càlids com a "na gangorra", la evocadora "prainha", la melancòlica "vento no carnaval" o a l'alegre "festanca".
És un disc variat, majoritàriament calmat i pausat. Rompr aquesta tranquil·litat els piulos ocasionals i la exel·lent i trepidant "menino das laranjas", una cançó excessiva però grandiosa, jazzística i executada amb precisió envejable.
Mescla d'estils i mescla de sensacions amb una veu privilegiada hauria de ser la manera de definir na Mariana Aydar.
|
|
|
Altres músiques
|
|
Escrit per Goussat
|
|
diumenge, 30 de novembre de 2008 13:23 |
Orxata sound system és un grup valencià que mescla influències vàries: hip-hop, rap, reggae i bases electròniques. També el seu to és un mix de festa i reivindicació, d'acceleració i pausa. Amb tota aquesta fusió aconsegueixen una música particular i que els diferencia de la resta. Les seves reivindicacions es basen en una visió pessimista i catastròfica del futur com a "Aborígens 2207" i de recança cap el passat com quan diuen "decennis i decennis d'espoli cultural". Practiquen una crítica a la societat i a la política poc constructiva, semblant a La Polla records. Tenen raó, però es fa difícil trobar solució. S'ha de dir, però, que el que probablement volen es conscienciar i també que les lletres les han fet en col·laboració amb els seus seguidors mitjançant internet. Com a cançons destacades "Aborígens 2207", "Ofensiva tutupà", "La lluna de València" un himne amb la tornada "Foc a la ciutat de les arts i de les ciències" i la festiva i ecològica "Filles d'un melò d'Alger". Per moments resulten xocants les veus femenines, molt delicades i suaus, utilitzant un registre exigent. No quadra i no sona convincent. Es pot baixar el disc de Jamendo, concretament aquí. Hi ha una altra València diferent del que ens mostren als mitjans de comunicació: Orxata Sound System són uns dels seus portaveus.  |
|
Altres músiques
|
|
Escrit per Goussat
|
|
diumenge, 21 de setembre de 2008 00:00 |
A vegades mir per lastm la música que escolten els oients dels grups que m'agraden. Un dia, mirant els fans de Sonic Youth em vaig trobar una noia amb quasi els mateixos gustos que jo. I el seu artista més escoltat era Roberta Sá. Això sí, amb Sonic Youth poc s'hi sembla.
Ella fa Samba. També bossanova i música popular brasilera. I que al títol hi surti la paraula "alegria" és descriptiu dels millors moments que ens ofereix. "Alô Fevereiro" és la festa feta cançó. No falla. Però quan intenta fer una música ben dolça (bastant habitual en els artistes brasilers) no arriba als nivells de les peces despreocupades. La seva veu és un privilegi i això fa que qualsevol cosa que canti sigui, en els pitjors dels casos, notable.
És sorprenent però la poca difusió que té fora de Brasil. Mirant a lasfm (una altra vegada) es pot veure que només l'escolten allà. I pensar que passarà desapercebuda...
|
|
|
|
|
|
