Música popular brasilera, bossa nova, samba i jazz.

Na Mariana Aydar té una veu espectacular, de xorro potent; en ocasions ens desperta de la suavitat amb algun crit agut (innecessari?), especialment a "ze do caroco", la més llarga i, probablement la més convencional del disc. Els ritmes, en general, són agradables i càlids com a "na gangorra", la evocadora "prainha", la melancòlica "vento no carnaval" o a l'alegre "festanca".

És un disc variat, majoritàriament calmat i pausat. Rompr aquesta tranquil·litat els piulos ocasionals i la exel·lent i trepidant "menino das laranjas", una cançó excessiva però grandiosa, jazzística i executada amb precisió envejable.

Mescla d'estils i mescla de sensacions amb una veu privilegiada hauria de ser la manera de definir na Mariana Aydar.