Mia, que no M.I.A., és una artista alemanya, la reina del electropunch popero adornat amb histerisme reivindicatiu.

En aquest disc però ha acotat els seus moments més desfasats i li ha sortit un disc més pop, més accessible probablement, però menys variat. No és descartable que la nostalgia dels anteriors  "Stille post" (2004)  i "Hieb und Stichfest" (2002) sigui important per apreciar aquest disc.  Segueix sent Mia, però aquestes autolimitacions li han restat força i l'han obligada a explorar noves formes. Les cançons són més uniformes i els ritmes, un dels seus millors punts, més monòtons. Així, "Uhlala" és una cançó atípica dins del seu repertori, melancòlica, que recorda  Radiohead. 

Però Mia és realment una gran creadora que cal escoltar. Que aquest no sigui el seu millor disc no és motiu per descartar-lo. És electropop, electroclash, però perdut electropunk. Cada peça és una aposta, una cosa diferent. I la veu, clar, és també d'alt nivell.