Joe Crepúsculo canta de forma decrèpita, com si no tingués esperança, i l'instrument que més l'acompanya és un piano o un organillo i, a vegades, un simpàtic xilofon en background. Tot forma un conjunt suggestiu, original i captivador. Joe Crepúsculo està en un excel·lent moment creatiu.

Les lletres són costumbristes. És música per seure's i veure passar la vida, contemplar els esdeveniments com van i venen; mirar-s'ho des de la distància, sense jutjar. La vida és així.

Hi podem trobar també felicitat, "baraja de cuchillos", "los lagartos", "sandra", "espada de damocles" o "vente conmigo"; hi podem trobar dosis de romanticisme com a "capitán". I moltes col·laboracions com Marta, Internet2, Elsa de Alfonso ... I alguna versió "no me acostumbro" de El último de la fila.

Vint cançons més, quan no feia gaire que ja havia tret un disc "Escuela de Zebras", són la constatació que estem assistint a una explosió musical. I a més en aquests Supercrepus, hi ha molta més varietat, més mostres de qualitat.

El disc es pot baixar de la seva web:  crepus.