Fons dance amb una forma de cantar Hip-hop. Estan en la línia de grups que no tenen cap mania a l'hora de sonar bojos, estridents, exaltats com Architecture in Helsinki, Of Montreal o M.I.A. Estones poden semblar ridículs, però forma part de la festa. Hi sol haver moltes veus a la vegada, despistant, enredant. Et desvien constantment i no saps què escoltar o que escoltes. Només una pausa a mitjan disc "Property" (que és de les més convencionals) i al final amb "Star".

La cançó amb que obren, "Who's hot who's not", té totes les qualitats d'un gran hit amb dosi de deliri i frenesí; "Kandahar" és més constant i "Last days of America" resulta simpàtica. Són destacables també "Don't be afraid" i "Pop culture"