La primera vegada que se escolta aquest disc és possible que venguin ganes tirar-lo als fems (o bé esborrar-lo del disc dur) El so decrèpit del cantant i unes lletres grolleres i provocadores ... Que cony és això?

Però si se els hi dona unes quantes oportunitats més es descobreix que hi ha un món molt ben lligat, molt coherent anticoherent i irònic que forma un conjunt brutal. S'ha d'entrar en la peculiar forma de cantar i en la veu del cantant per reconèixer que aquestes cançons s'han de cantar així. Pura poesia, grollera a vegades, desconcertant altres, però poesia.

En un país de grans lletristes el que fa destacar a Manos de Topo són les seves lletres genials i la forma de cantar. Musicalment, tenen prou mèrit, però no serien tan singulars. Frases com "es en las distancias cortas cuando un home se la juega con su colonia" (a la cançó ... "Brumel"), "no doy la talla al hacer el amor" per que més tard apareixi un coro que digui "no da la talla al hacer el amor", "¿qué haras cuando descubras que el follar provoca cariño?" i tantes altres són memorables.

En definitiva el que en principi es podria prendre com un disc depriment, és la ironia i el sarcasme (quasi sempre contra un mateix), és un disc en que a cada cançó t'imagines una història molt més completa del que et conten