La música es pot emprar per expressar diverses emocions i sentiments. I moltes vegades quan és alegre i festiva és classificada de superficial. Si és música sense fonament, pretén ser festiva i això desacredita la música alegre en general. Amb aquest disc, Still flyn', presenten una festa quasi constant sense per això concedir a la insubstancialitat. 

Comencen amb uns ritmes regee amb "Never Gonna touch the ground" i amb la reiterativa "Following the itinerary". I després d'aquest inici poc prometedor es destapen amb "Forever dudes" i amb la divertida "Good thing it's a ghost town around here". Unes cançons més, fins arribar a "Dead memory man", molt destacable, juntament amb la última "Aerosmith take me".