|
Pop
|
|
Escrit per Goussat
|
|
diumenge, 10 de maig de 2009 13:07 |
|
Dêlen destaquen més pel que no tenen que pel que tenen. No tenen floritures innecessàries, ni recargolades melodies, ni afegits superflus. Per tant, el que queda és una música senzilla, suau i molt agradable i fàcil d'escoltar potenciada per la veu de la cantant, na Len ("No m'has trobat"), pels instruments de corda (com a "camp de flors") i per la caixa (molt encertat a "vine", per exemple). Un disc que s'escolta sense sobresalts, amb pausa, de forma intimista. Pop de cambra. Un bon disc de debut, han trobat una bona fórmula, i el repte està en incorporar-hi noves variables per enriquir-la.
|
|
Pop
|
|
Escrit per Goussat
|
|
diumenge, 3 de maig de 2009 13:26 |
Love of lesbian firmen un disc que combina convencionalisme i força pop a parts iguals. La veu profunda del cantant és una de les coses que més destaca d'aquest grup. Tenen unes cançons espectaculars per la seva força i energia com "El club de fans de John Boy", "Algunes plantas" o, sobretot, "Miau", hiperenergètica. Després n'hi ha d'altres que estan prou bé, ben detallades com "Las malas lenguas", "El ectotplasta", "Cuando diga ya", "La mirada de la gente que conspira", "Te quiero mucho (historia del amante)" i, tal vegada, "Cuestiones de familia". Però també n'apareixen que no són més que per omplir, en ocasions allargades innecessàriament, que només serveixen per destacar les altres "1999", "Segundo asalto" o "Voy a romper las ventanas".
|
|
|
Pop
|
|
Escrit per Goussat
|
|
diumenge, 26 d'abril de 2009 20:44 |
|
Folk/Pop /Indie Normalment, per tal que un grup ens agradi li hem de fer unes quantes concessions: que si els finals s'enreden, que si criden massa, que no són prou originals... Amb aquest disc de Herman Düne no hi ha gaires retrets a fer-los-hi. La primera escoltada pot dur a pensar que estem oint un disc de folk tediós a l'ús. Però és com una trampa que ens han posat aquests senyors. El disc creix i creix, s'eixampla i millora cada vegada que el posam. Sembla impossible que sigui el mateix. Que falses són les primeres impressions. No és un disc superficial, és un disc madur. Va variant d'estat d'ànim sempre amb delicadesa, que no molesta dolçor. Per cançons com “When the sun rose up this morning”, ”Next year in Zion” o “Baby baby you're my baby” es mereixen una suite a l'Olimp de la música. |
|
Pop
|
|
Escrit per Goussat
|
|
diumenge, 12 d'abril de 2009 14:12 |
|
Amb un inici amb d'aires llatins, agafant el millor d'aquesta influència, i aspecte pseudobanal, com si fos música superficial. Però els arranjaments són fabulosos: teclats, baixos, ritmes... i un joc de pausa/acceleració que impedeix el tedi: "Negroni" (electrònica?), "Las palmeras del amor", "Bañadores". Després de d'aquesta entrada festiva, transiten amb "cavalcade" a un pop més clàssic i seriós, amb el toc misteriós de Golpes Bajos, "Noche en la montaña","Haah". Però, la diversió tonta torna, i de quina manera, amb "Entre las plantas". A partir d'aquí el disc decau una mica, especialment a "Ciutadella" i al saxo final de "Fantasmas", innecessàriament estrident. Podria ser el disc de l'any. Entrarà en el circuit mainstream? Colaria. Si algú no els entén, s'hauria d'imaginar amb xancles, l'arena mesclant-se amb la suor dels peus, un got de vi a la mà i un somriure innocent a la boca.
|
|
