Algú s'atreveix a fer música, sense rareses ni pretensions? Quin grup reivindica les cançons com eix central de la música? Està molt bé ser estrident, ser frikie, ser innovador sempre i quan facis bones cançons.

El més original, ara, és donar-li la volta a la truita i ser tal qual, és fer simplement pop, sense voler ser més del què ets, sense intentar fer la virgeria suprema. És el més original i també el més arriscat. Qui no ha escoltat pop? Qui es molestarà en reivindicar un estil saturat?

Tachenko són ideals per escoltar una estona de música agradable amb unes aquestes molt bones cançons "El mundo se acaba", "Hacia el huracán", "Protestas pacíficas" i especialment "Exhibiciones". Així i tot, el que més deixa que desitjar és la veu, que sense ser dolenta, no és excepcional. Amb una veu molt més privilegiada, serien increibles.

Fins el meu descubriment de Tachenko només un grup espanyol, la Buena Vida, el tenia considerat com "no_entenc_com_punyetes_no_son_megafamosos".