|
Cantautors
|
|
Escrit per Goussat
|
|
diumenge, 29 de març de 2009 16:05 |
Disc d'una senyoreta de 16 anys però que musicalment en té bastants més. Les cançons són senzilles i entranyables però no indueixen a considerar-la innocent encara que sí espontània "Her day will come" o "Tchubaruba". També n'hi ha salatarines, a vegades amb un cert toc de soul, "Her day will come", "Town of rock'n'roll", "Vanguart" i altres lentes, que poden resultar tedioses, com "It takes two tango" o la trista "O preço da flor"
En principi la composició sembla basada en veu i guitarra mentre la resta d'instruments, molt encertats, aporten matisos però sense canviar substàncialment l'essència de les peces. La manera de cantar és variada fent ús d'una veu amb moltes possibilitats i ben treballada.
|
|
Cantautors
|
|
Escrit per Goussat
|
|
diumenge, 15 de febrer de 2009 15:33 |
Polònia és una mina de bona música. Maria Peszek fa electrònica, amb toc chillout, en pla poètic. Moltes de les seves cançons són una base instrumental molt rica on estones canta, a estones xerra. I el pla, que en principi pot semblar aburrit, funciona. Funciona perquè el seu punt fort són els arranjaments, ben detallats, sense barroquisme, molt jazzístics.
Ella va cantant en un registre ben agut i allarga les paraules tant com vol, com a l'esplèndida "Kobiety pistolety"; o fa duos amb una veu masculina, com a "Milosc w systemie dolby sorround". Ens conta coses interessants, encara que no s'entengui res, jo me la crec.
Els ritmes també acompanyen, ben marcats però lents: "Hujawiak" o "Cialo". I per acabar ens deixa la més animada: "Muchomory", fantàstica.
Veient la fotografia de més avall, trobada a flickr i feta per g.chorus, em deman, té també un punt extravagant? Me l'he perdut...
|
|
|
Cantautors
|
|
Escrit per Goussat
|
|
diumenge, 25 de gener de 2009 14:50 |
|
En aquesta ocasió, na Christina Rosenvinge, ha rebaixat la dosi de country i ha augmentat la d'indie. Però segueix oferint pop igualment manyac, carnal, aventures amoroses sense compromís i cançons meloses sense embafar.
El lleu canvi de dosi és només un petit canvi d'estil ja que conserva les bones qualitats que li són pròpies: molta melodia sense fer llanguir. Bé, segurament també ha guanyat energia i alegria i això quan ve de passar per una època, que podríem situar al voltant del 2003, coincidint amb el final del seu pas pels EUA, que semblava perduda i sense "inspiració"; estava deprimida? La recuperació ha vingut de la mà de Nacho Vegas.
La llarga història musical, tota la seva vida, de na Christina Rosenvinge li permet firmar un bon disc, més fàcil i accessible en la línia de "Flores raras" (1998) però només amb temps es podrà (o podré, clar) comparar amb "Foreign land" (2002)
 |
|
Cantautors
|
|
Escrit per Goussat
|
|
diumenge, 4 de gener de 2009 15:29 |
Cançó d'autor, rumba, flamenc. En aquest disc hi la seva clàssica ironia de l'absurd; també cançons que parlen de coses sense sentit, que poden voler dir qualsevol cosa "transparente"; n'Albert s'haurà enamorat i ha fet un parell de peces que parlen d'amor "ciego", "soñando".
Els millors moments apareixen en les cançons divertides, infantils, amb lletres per riure; o són serioses? A pesar del caràcter humorístic i impossible no diuen bajanades: "hongos", "bona nit". I per rumba, "fantasma" és una peça festiva i venjativa. Completen el quadre un parell de contes, no infantils, que són "corazón", en to innocent i "la colilla", anti americà.
I destacar, que Albert Plà ha aconseguit, com ja és costum en ell però en aquest cas més, una molt bona simbiosi entre dos elements ben difícils: lletra i música.
|
|
