Com avançar sense trair el passat? Sembla que la màquina de fer temassos que és Franz Ferdinand ha començat a sentir el desgast produït per la gran expectació creada i pels èxits anteriors. Segurament sí, però només un poc, sobretot han perdut aquella insultant arrogància, genial, fantàstica que els caracteritza. En aquest disc és com si hagin rebaixat l'atreviment i s'hagin tornat més modests. Els grups quan es converteixen en mainstream perden creativitat?

Així i tot, han aconseguit un conjunt de cançons ben interessants, amb menys punch, que a diferència d'abans no són per estar saltant i que jo qualificaria de quasihits: "No you girls", "Send him away", "Can't stop feeling", "What she came for". Però el hit per botar encara hi és: "Live alone".     

Si no heu escoltat abans Franz Ferdinand, és millor escoltar els dos discs anteriors; si ja l'heu escoltat i vos ha agradat, aquest disc també es mereix una bona consideració.