En aquesta ocasió, na Christina Rosenvinge, ha rebaixat la dosi de country i ha augmentat la d'indie. Però segueix oferint pop igualment manyac, carnal, aventures amoroses sense compromís i cançons meloses sense embafar.

El lleu canvi de dosi és només un petit canvi d'estil ja que conserva les bones qualitats que li són pròpies: molta melodia sense fer llanguir. Bé, segurament també ha guanyat energia i alegria i això quan ve de passar per una època, que podríem situar al voltant del 2003, coincidint amb el final del seu pas pels EUA, que semblava perduda i sense "inspiració"; estava deprimida? La recuperació ha vingut de la mà de Nacho Vegas.

La llarga història musical, tota la seva vida, de na Christina Rosenvinge li permet firmar un bon disc, més fàcil i accessible en la línia de "Flores raras" (1998) però només amb temps es podrà (o podré, clar) comparar amb "Foreign land" (2002)