Polònia és una mina de bona música. Maria Peszek fa electrònica, amb toc chillout, en pla poètic. Moltes de les seves cançons són una base instrumental molt rica on estones canta, a estones xerra. I el pla, que en principi pot semblar aburrit, funciona. Funciona perquè el seu punt fort són els arranjaments, ben detallats, sense barroquisme, molt jazzístics.

Ella va cantant en un registre ben agut i allarga les paraules tant com vol, com a l'esplèndida "Kobiety pistolety"; o fa duos amb una veu masculina, com a "Milosc w systemie dolby sorround". Ens conta coses interessants, encara que no s'entengui res, jo me la crec.

Els ritmes també acompanyen, ben marcats però lents: "Hujawiak" o  "Cialo". I per acabar ens deixa la més animada: "Muchomory", fantàstica.

Veient la fotografia de més avall, trobada a flickr i feta per g.chorus, em deman, té també un punt extravagant? Me l'he perdut...